En l’última dècada s’ha reavivat el debat sobre la remunicipalització dels serveis públics. Es discuteix si la manera de gestió idoni és el públic (gestió directa) o el privat (gestió indirecta), però en tals posicionaments conflueixen qüestions ideològiques, jurídiques, organitzatives i econòmiques, però també existeixen elements i criteris que condicionen l’elecció entre la gestió directa o indirecta de la prestació del servei públic local.
Definició de gestió directa i indirecta de serveis públics locals
L’Ajuntament disposa d’un ventall legal de formes de gestió dels serveis dels quals ha de triar el més eficient i sostenible. Els governs locals poden prestar els serveis públics als ciutadans a través de:
- Gestió directa: L’Administració, per si o per persona interposada (EPEL, Organisme Autònom, Societat mercantil municipal), presta el servei, normalment amb mitjans propis, assumint el risc de l’activitat i exercint de manera exclusiva tots els poders de decisió i de gestió.
- Gestió indirecta: L’Administració encomana la prestació a un tercer, que aporta tots o part dels mitjans necessaris, traslladant-li el risc i ventura (en el cas de la concessió de serveis) i els poders de decisió sobre el servei; sense perjudici d’ostentar sempre els poders de policia necessaris per a assegurar la bona marxa del servei públic.
Criteris que determinen la forma de gestió dels serveis públics
Existeixen aspectes amb impacte en la gestió i els costos del servei més mesurables i quantificables com podrien ser els efectes del benefici industrial o la tributació. D’altra banda, existeixen altres aspectes més difícils de mesurar i de determinar l’impacte en els serveis com seriïn el know-how, els costos de transacció o les economies d’escala.
A continuació, s’analitzen els aspectes que és considerin de més rellevància en la gestió dels serveis municipals:
Benefici industrial
L’objectiu és la principal diferència entre l’empresa privada (gestió indirecta) i la gestió pública (Ajuntament / empresa municipal). Mentre que la privada presenta com a objectiu principal la maximització del benefici per als inversors (accionistes o propietaris), la gestió pública presenta com a objectiu principal la satisfacció de l’interès general.
És possible i lícit aplicar un percentatge de benefici tant en la gestió indirecta com a través de gestió pública si bé amb matisos i diferències com són:
- En la modalitat de gestió directa és possible cobrir únicament el cost del servei i no destinar un percentatge del pressupost com a benefici econòmic de l’entitat que l’ha prestat (Ajuntament o empresa)
- Si es contempla un percentatge de benefici, pot establir-se que aquest es:
- Reinverteixi en el propi servei
- Es quedi com a reserves de la societat municipal o
- Es retorni al soci únic que és l’Ajuntament.
En les 3 opcions, l’excedent sempre retorna en el propi municipi.
Sobre la base de tot exposat, es pot concloure en referència al benefici industrial, que la modalitat de gestió a través de gestió directa presenta avantatges respecti la gestió privada perquè l’ànim de lucre no és un objectiu i tampoc té en compte cap retribució de capital i cas d’aplicar algun % de benefici industrial, el retorn és íntegre en el municipi.
La Fiscalitat
En referència a l’impost sobre el valor afegit, les entitats que actuen en modalitat de gestió indirecta apliquen el corresponent IVA (exempt, 4%, 10% o 21%) sobre la totalitat de costos (aprovisionaments, costos de personal, despeses d’explotació, inversions entre altres) mentre que en les formes de gestió directa no s’aplica IVA sobre els costos de personal (si bé s’ha de tenir present que l’IVA suportat de la resta de partides no es deduïble per l’Ajuntament suposant més cost i en canvi, per determinades activitats subjectes i no exemptes com l’aigua prestades en gestió directa, l’IVA és deduïble i presenta un efecte neutre).
Les principals conclusions que es deriven de l’anàlisi de la fiscalitat és que la tributació representa un clar avantatge en la gestió directa en qualsevol de les seves possibilitats (a través del propi Ajuntament, organisme autònom, ens públics empresarials i/o empreses públiques) i sobretot en aquells serveis amb tipus fiscals del 21% i en menor mesura 10% així com amb un elevat pes relatiu de la despesa de personal.
El Know-how
El Know-how és el saber fer o el coneixement fonamental, un concepte que fa referència a una forma de transferència de tecnologia. S’ha començat a utilitzar la terminologia en els últims temps per a denominar als coneixements preexistents, no sempre acadèmics, que inclouen tècniques, informació secreta, teories i fins i tot dades privades (com a clients o proveïdors). El know-how té una directa relació amb l’experiència, és a dir la pràctica prolongada que proporciona coneixement o habilitat per a fer alguna cosa.
En resum, el know – how suposa un avantatge de l’empresa privada (gestió indirecta) que compta amb millors i més eficients mecanismes d’organització del treball i de gestió dels recursos. En referència a la gestió directa, l’empresa municipal es trobaria en un punt intermedi entre la gestió indirecta mitjançant empresa privada i la gestió directa mitjançant la pròpia entitat local, aquest últim amb elevada càrrega burocràtica, escassa digitalització, pocs criteris de racionalització que penalitzen el know-how i eficiència en la producció.
Les Economies d’Escala
S’entén per economia d’escala al poder que té una empresa quan arriba a un nivell òptim de producció per a anar produint més a menor cost, és a dir, a mesura que la producció en una empresa creix, els seus costos per unitat produïda es redueixen. Com més produeix, menys li costa produir cada unitat.
Les fonts habituals d’economies d’escala són:
- l’inventari (compra a gran escala de materials a través de contractes a llarg termini),
- de gestió (augmentant l’especialització dels gestors i perfils professionals),
- financera (obtenint costos d’interès menors en el finançament dels bancs)
- màrqueting i tecnològiques (beneficiant-se dels rendiments d’escala en la funció de producció).
Són un gran avantatge de la gestió indirecta perquè les grans empreses acostumen a oferir més rendibilitat que les petites i mitjanes atès que compren molta quantitat, poden ajustar els preus amb els proveïdors i aconseguir costos més reduïts. Així doncs, el concepte d’economies d’escala són els avantatges de costos que obtenen les grans empreses conseqüència de la seva grandària (a major grandària de l’empresa majors avantatges per economies d’escala).
Costos de transacció
Els costos de transacció es refereixen als costos en què s’incorre per a poder dur a terme una transacció de mercat, en el cas que ens ocupa seria l’adjudicació i desenvolupament d’un contracte/concessió de serveis.
L’estalvi en costos de transacció és, a priori, un avantatge de la gestió directa. Tot contracte ja sigui de concessió administrativa, d’obra, serveis o subministraments té uns costos associats: determinació del preu del servei, redacció dels Plecs, publicacions, atenció a les consultes de les empreses interessades, constitució de la Mesa, redacció dels contractes i seguiment del compliment del servei contractat.
Un avantatge de la gestió directa és que elimina els costos i problemes derivats del tracte amb les companyies privades.
Extinció del contracte
Altre aspecte de rellevància a l’hora de valorar l’assumpció mitjançant gestió directa és l’extinció del contracte ja que en funció del període de temps existent fins a la finalització existiran unes implicacions o altres respecte als costos a assumir en forma d’indemnitzacions.
Servei d’Estudis d’Alternatives de Gestió (Directa i Indirecta) de Senders Financers
Els Ajuntaments han anat implantant diferents estratègies que van des de fórmules que afavoreixen la gestió dels serveis públics per part del sector privat (col·laboració públic-privada i externalització), fins a fórmules descentralitzadores de la pròpia administració local (descentralització). Per tant, els gestors públics poden seleccionar diferents formes d’organització de la prestació de serveis públics, que afecten l’eficiència i a la gestió de l’Administració Local.
Els nostres professionals de Senders Financers són experts en la preparació d’informes de modelització economico-financera que contrasten les diferents opcions de gestió del servei i permeten a l’Ajuntament determinar quina és la més eficient i la millor forma de gestió dels serveis municipals en favor dels interessos municipals.
Si tens més dubtes i vols assessorament personalitzat, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i des de Senders Financers t’assessorarem des del primer moment.
