L’Economia del Bé Comú (EBC), promoguda per l’economista austríac Christian Felber, és un model socioeconòmic que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-ho al servei del bé comú.
Comparació entre la economia actual i l’Economía del Bé Comú
En la següent taula comparativa podem trobar una síntesi de la comparació entre l’economia actual i l’economia del bé comú:
|
| Economia Actual Vs | Economia del Bé Comú | |
| Els valors | La llibertat individual / competir | La justícia i l’equitat / cooperar |
|
| Els recursos | Són il·limitats | Són limitats |
|
| La regulació | El mercat | El Balanç del Bé Comú |
|
| Els objectius | Maximitzar el benefici propi | Maximitzar el bé comú |
|
| L’empresa | Model Autosuficient | Model Relacional |
|
| Els indicadors | Estat – PIB (medi) Empresa – Benefici econòmic | Producte del bé comú (el fi) Contribució al bé comú (BBC) |
|
Principis legals de l’Economia del Bé Comú
La majoria de constitucions i normes legals recullen el principi segons el qual l’activitat econòmica ha de servir als interessos generals i, en general, al bé comú o bé públic (common good en anglès i Gemeinwohl en alemany).
Així, per exemple:
Tota activitat econòmica serveix al bé comú (Art. 151, Constitució
de Baviera)
… L’economia ha de “promoure el bé dels qui
la integren … (Constitució Espanyola, Preàmbul)
La implantació de l’economia del bé comú equivaldria a adaptar l’economia real actual (en la qual prevalen valors com l’afany de lucre i la competència) a una economia basada en els principis constitucionals d’orientació al bé comú i cooperació.
Principis ètics de l’Economia del Bé Comú
L’economia del bé comú es regeix por una sèrie de valors humans fonamentals què s’haurien d’aplicar a l’activitat econòmica com són: responsabilitat, transparència, honestedat, equitat, solidaritat, cooperació, confiança i respecte als drets humans, entre d’altres.
Aplicació
de l’economia del bé comú
En l’economia real actual es mesura l’èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris com el producte interior brut i els beneficis. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si hi ha guerra, si es sobreexplota el medi ambient, si creix la desigualtat, si es respecten els drets humans, etc. De la mateixa manera que una empresa tingui beneficis no ens indica res sobre les condicions dels seus treballadors, el tracte als seus proveïdors, què produeix ni com el produeix, ni sobre l’impacte ambiental, social o ètic derivat de la seva activitat.
D’aquesta manera, per orientar l’economia al bé comú cal que les empreses que es guiïn per aquests principis i valors i que demostrin la seva contribució al bé comú obtinguin reconeixement social i avantatges legals que els permetin equiparar-se en el mercat, d’igual a igual amb les empreses orientades a la maximització del benefici econòmic.
