A Senders Financers portem anys acompanyant entitats públiques en la presa de decisions estratègiques que impliquen recursos, persones i serveis essencials per a la ciutadania. Un dels instruments clau per assegurar una gestió eficient i sostenible és el estudi de viabilitat financera, especialment en el cas de serveis públics que es projecten sota un model de gestió indirecta (contractes de concessió de serveis així com contractes de serveis).
En aquest article de Senders Financers volem compartir pas a pas el procés que seguim per elaborar un estudi de viabilitat financera d’un servei públic municipal. Tot i que cada cas presenta les seves particularitats, creiem que una bona planificació, un enfocament tècnic rigorós i una visió global de la realitat municipal són essencials per prendre decisions encertades i responsables.
1. Contextualització del servei i l’anàlisi d’antecedents
Abans d’entrar en projeccions, números i models, és imprescindible entendre d’on venim. En aquesta primera fase de l’estudi ens centrem a conèixer el context del servei objecte d’anàlisi: la història, el marc normatiu, les fites contractuals principals i l’evolució en el temps.
Solem començar reconstruint la cronologia del servei, identificant moments clau com l’inici de la concessió, renovacions, modificacions contractuals o canvis normatius que n’hagin afectat el funcionament.
També analitzem el marc legal vigent, amb especial atenció a la Llei de Contractes del Sector Públic i altres disposicions rellevants que condicionen la naturalesa i els requisits de la prestació del servei (Convenis Col·lectius, PCA, PPT, Reglaments entre d’altres). Així mateix, si hi ha un estudi de viabilitat previ, ho revisem detingudament per detectar possibles aprenentatges o punts de millora.
Aquesta fase permet construir una base sòlida des de la qual projectar lanàlisi tècnica i econòmica, evitant repetir errors del passat o ignorar condicionants legals importants.
2. Descripció detallada del servei públic
Un cop contextualitzat el servei, procedim a descriure’n en profunditat el funcionament actual o previst. El nostre objectiu és capturar tots els elements clau que en condicionen l’operació, l’abast i l’estructura de costos i ingressos.
En aquesta etapa analitzem aspectes com:
- Ubicació i característiques de les instal·lacions on es presta el servei (edificis municipals, equipaments, espais públics, etc.).
- Perfil i volum d’usuaris potencials, incloent horaris, usos previstos, freqüència, estacionalitat i qualsevol altre factor rellevant.
- Descripció operativa del servei: com funciona, quins recursos requereix, quins equipaments són necessaris, etc.
- Fonts d’ingressos i costos associats: analitzem quins ingressos pot generar el servei (si n’hi ha) i quines despeses implica en termes de costos personal, despeses d’aprovisionaments, despeses manteniment, de serveis professionals independents, de subministraments entre d’altres inversions inicials o de reposició.
Aquesta descripció ens permet modelitzar el servei de manera realista, tenint en compte tant els seus requeriments tècnics com el seu comportament esperat a la pràctica.
3. Anàlisi de l’entorn sectorial i de mercat
Una part important de l’estudi consisteix a analitzar macroentorn i el sector econòmic relacionat amb el servei objecte d’estudi.
- Fem habitualment una anàlisi PESTEL, que ens permet identificar tendències i riscos des d’una perspectiva política, econòmica, social, tecnològica, ecològica i legal. Aquest enfocament és especialment útil en serveis vinculats a sectors sensibles o en transformació, com ara la mobilitat, l’energia o la gestió de residus.
- A més, avaluem el comportament del sector relacionat, identificant les principals empreses operadores, les dinàmiques competitives, les oportunitats d’innovació i els nivells de rendibilitat habituals. A partir de dades agregades, seleccionem indicadors clau com el marge EBITDA / ingressos d’explotació entre d’altres, que ens permeten projectar escenaris raonables de rendibilitat per al servei públic en qüestió.
Aquesta anàlisi externa ens ajuda a posicionar el servei en el seu context real, facilitant la presa de decisions basades en evidències del mercat.
4. Anàlisi del microentorn i del funcionament actual (si s’aplica)
Quan el servei ja està en funcionament, encara que sigui de manera provisional o limitada, podem fer una anàlisi del microentorn i del rendiment operatiu actual. Aquest pas ens permet validar hipòtesis, detectar punts febles i conèixer amb precisió com funciona el model vigent.
En aquesta etapa avaluem:
- Informació financera i de gestió històrica del servei: ingressos, costos, eficiència operativa, evolució mensual, patrons d’ús, incidències, identificació de KPI entre altres
- Comparació amb serveis similars prestats per altres operadors, tant públics com privats.
- Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats): una eina que ens ajuda a sintetitzar els factors clau i orientar el diagnòstic estratègic del servei en qüestió.
Tota aquesta informació permet construir una imatge clara del present, a partir de la qual projectar el futur del servei de manera més fonamentada.
5. Definició d’hipòtesis i modelització economicofinancera
Aquesta és la fase més tècnica i un dels nuclis de lestudi de viabilitat. A partir de tota la informació recollida, definim un conjunt de hipòtesis econòmiques i financeres que ens permeten simular el comportament del servei durant el període de concessió o gestió previst.
Entre altres elements, definim:
- Hipòtesis d’ingressos: tarifes, nivells d’ús, elasticitat de la demanda, fonts complementàries, revisió de preus entre d’altres.
- Hipòtesis de costos: despeses operatives, manteniment, personal, increment dels costos de personal per Conveni Col·lectiu, amortitzacions, despesa financera, impostos entre d’altres.
- Hipòtesis d’inversió: cost inicial del servei, renovacions periòdiques, tecnologia o equipaments necessaris.
Amb aquestes hipòtesis elaborem els següents Estats Financers:
- Compte de Pèrdues i Guanys projectat.
- Balanç de Situació projectat.
- Estat de Fluxos d’Efectiu al llarg dels anys.
I el més important: calculem indicadors de rendibilitat clau, com ara el Valor Actual Net (VAN), la Taxa Interna de Retorn (TIR), el període de recuperació de la inversió (payback) o el llindar de rendibilitat. Totes aquestes dades ens permeten determinar si el projecte és viable des d’un punt de vista financer i en quines condicions (durada contractual, rendibilitat del projecte entre d’altres).
6. Conclusions i anàlisi global de viabilitat
L’última fase de l’estudi consisteix a sintetitzar tota la feina anterior i arribar a conclusions clares, útils per a la presa de decisions per part de l’equip polític i tècnic de l’Ajuntament.
Presentem una taula-resum amb els resultats clau de l’anàlisi economicofinancera, en què s’indica el benefici o la rendibilitat esperada, els escenaris avaluats (optimista, neutre, pessimista), i la viabilitat global del contracte.
En aquells casos en què la viabilitat no estigui garantida, l’estudi també compleix una funció decisiva: alertar sobre riscos potencials i evitar decisions precipitades o econòmicament perjudicials per a l’administració local.
A Senders Financers convertim la viabilitat en decisions responsables
Elaborar un estudi de viabilitat financera d’un servei públic no és una tasca menor. Requereix experiència, rigor tècnic i comprensió profunda de l’administració pública i dels seus objectius. A Senders Financers portem anys oferint aquest servei a Ajuntaments de totes les mides, ajudant-los a prendre decisions informades sobre la prestació dels seus serveis municipals.
El nostre enfocament combina la proximitat institucional amb l’anàlisi econòmica més avançada, sempre orientada a millorar l’eficiència de la despesa pública i garantir la sostenibilitat a llarg termini dels serveis municipals.
Si des del vostre ajuntament esteu plantejant externalitzar, renovar o replantejar un servei públic, us animem a conèixer en profunditat el nostre servei de Estudis de Viabilitat per a Ajuntaments, on apliquem tots aquests passos i més.
